Un laboratori dedicat a la recerca genera més emissions i residus que una habitació equivalent destinada a qualsevol altra activitat. El manteniment continu d’equips altament especialitzats, com els congeladors d’ultrabaixa temperatura, pot arribar a produir fins a 20 tones anuals de gasos d’efecte hivernacle. A això s’hi suma l’impacte del material d’un sol ús —com pipetes i guants— que, en conjunt, pot generar fins a cinc milions de tones de residus plàstics cada any.
Davant d’aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya prepara una estratègia pionera per reduir la petjada ambiental de tots els centres de recerca i integrar la sostenibilitat com un element estructural de l’activitat científica.
Un canvi de model per a tota la recerca catalana
Fins ara, l’adopció de mesures ambientals als laboratoris depenia, en gran part, d’iniciatives voluntàries impulsades pels mateixos investigadors i per alguns centres de recerca. La nova estratègia del Departament de Recerca i Universitats pretén capgirar aquest model i estendre les bones pràctiques a tot el sistema científic català.
El pla, que es presentarà durant els propers mesos, inclourà programes de formació per al personal investigador, recursos perquè les institucions puguin implementar mesures sostenibles i un sistema d’incentius que acceleri la transició ecològica. Entre les actuacions prioritàries destaquen la reducció del consum energètic, l’estalvi d’aigua i la disminució de residus, especialment dels plàstics d’un sol ús, un dels principals problemes ambientals associats a l’activitat científica.
La iniciativa vol que la sostenibilitat deixi de ser un valor afegit i passi a formar part de la gestió quotidiana de tots els centres de recerca, adaptant les mesures a les necessitats específiques de cada disciplina científica.
La sostenibilitat entra en el finançament de la ciència
Un dels canvis més rellevants que estudia la Generalitat és incorporar criteris de sostenibilitat en determinades convocatòries d’ajuts i beques públiques. L’objectiu és que els projectes científics no només siguin avaluats per la seva qualitat o impacte, sinó també pel seu compromís amb la reducció de la petjada ambiental.
A més, el Govern planteja modificar el sistema de finançament perquè, a més de facilitar la compra de nous equips, també permeti finançar la reparació de la maquinària existent. Aquesta mesura contribuiria a allargar la vida útil dels instruments, reduir la generació de residus i evitar les emissions associades a la fabricació de nous equips.
L’estratègia parteix d’un context favorable: la comunitat científica catalana fa anys que impulsa xarxes de laboratoris sostenibles, certificacions ambientals i projectes per reduir l’impacte de la recerca. Ara, l’Administració vol aprofitar aquest impuls i convertir-lo en una política pública capaç de transformar el funcionament de tots els centres de recerca, demostrant que el progrés científic i la protecció del medi ambient poden avançar de la mà.
