Barcelona desplegarà, del 2 al 8 de febrer, la 21a edició del BCNegra, el festival de novel·la negra que enguany converteix el concepte de la “Malavida” en el seu eix vertebrador. Sota la direcció de l’escriptor Carlos Zanón, el certamen no només explorarà la resolució de crims, sinó que se centrarà en la literatura com una experiència vital intensa, reivindicant personatges que viuen al límit i escenaris que escapen de la correcció política.
La programació central per espais
L’edició del 2026 destaca per la seva descentralització, utilitzant 11 ubicacions per connectar el gènere amb el teixit urbà:
1. Paral·lel 62: Tradició i memòria
El festival arrencarà el dilluns 2 de febrer amb una jornada dedicada a les arrels. Destaca la taula rodona pel títol número 100 de la col·lecció Crims.cat, reivindicant la figura de Rafael Tasis, pioner de la novel·la criminal catalana. La tarda culminarà amb el concert inaugural del polifacètic Vinicio Capossela, Errori e bassifondi, una proposta on la música i la paraula es fonen en l’imaginari dels baixos fons.
2. La Paloma: ‘True crime’ i existencialisme
Els dies 3 i 4 de febrer, l’emblemàtica sala de ball acollirà debats sobre la responsabilitat de narrar la violència. Destaca la sessió Crims sota la influència, on s’analitzarà el fenomen del true crime a les xarxes digitals i el dilema ètic de l’entreteniment basat en fets reals. També hi passaran grans noms del noir nord-americà com S.A. Cosby i Jordan Harper, que dialogaran sobre la corrupció i la fragilitat moral.
3. Cinema Mooby Bosque: L’epicentre internacional
Serà l’espai amb més activitat el cap de setmana. Entre les cites imprescindibles:
- Mick Herron: El guanyador del Premi Pepe Carvalho 2026 conversarà el divendres 6 (20 h) sobre el seu antiheroi Jackson Lamb, seguit de la projecció de la sèrie Slow Horses.
- Richard Price: L’autor nord-americà presentarà la seva nova obra Lázaro resucitado, un retorn al col·lapse de Harlem.
- Instant Movies: Una experiència única on el públic podrà assistir al rodatge en viu d’un film noir en temps real.
4. Saló de Cent (Ajuntament)
El dijous 5 de febrer a les 18.00 h, el Saló de Cent acollirà l’escriptor britànic Mick Herron. El jurat ha decidit atorgar-li el premi per la seva capacitat de sacsejar el gènere d’espionatge amb la saga Slow Horses.
5. Mercat de la Boqueria
El divendres 6 de febrer es transforma en un espai de conversa entre els argentins Fernanda García Lao i Matías Néspolo, barrejant la crònica moral amb l’ambient del mercat.
6. Filmoteca de Catalunya
Recupera el patrimoni cinematogràfic amb un cicle de pel·lícules rodades a Barcelona, com A sangre fría (la versió de Juan Bosch de 1959) o La calle sin sol, que mostren el districte de Ciutat Vella com a escenari criminal històric.
7. Biblioteca Jaume Fuster (Lesseps)
És el punt de partida. Des del 29 de gener acull l’exposició central “Malavida. Cinema noir a Barcelona 1950-1988”. És una retrospectiva imprescindible per entendre com el cinema ha retratat els baixos fons barcelonins.
8. Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver
Especialitzada en el contacte directe. El 3 de febrer s’hi farà un club de lectura amb Claudia Piñeiro (Premi Pepe Carvalho 2022) per analitzar la seva novel·la La muerte ajena.
9. Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró
L’espai més “interactiu”. S’hi farà un taller per viure un judici real des de dins (conduït per la jutgessa i escriptora Graziella Moreno) i un escape room nocturn per a joves i adults.
10. Biblioteca Canyelles – Maria Àngels Rivas
Es focalitza en la part més intel·lectual del gènere amb un monogràfic sobre Pier Paolo Pasolini i la seva mirada crítica i criminal.
11. Biblioteca Horta – Can Mariner
És el “centre d’operacions” de carrer. D’aquí surt l’itinerari Horta ludocriminal, on l’autor Màrius Serra acompanya els lectors pels racons del barri que surten a la seva novel·la El rol del Roc.
Veus destacades i noves mirades
El festival reuneix un total de 126 participants procedents de 10 països, com l’Argentina, Corea del Sud, Estats Units i Marroc. Enguany, el programa posa l’accent en com el gènere negre s’hibrida amb altres disciplines per explicar la complexitat del segle XXI:
- L’espionatge com a crítica social: Amb la presència de Mick Herron i Dominique Manotti, el festival analitza com el thriller polític i d’espionatge ja no busca només l’entreteniment, sinó desemmascarar la corrupció i els mecanismes de control dels estats moderns.
- Memòria històrica i violència institucional: La conversa entre Claudia Piñeiro i Aroa Moreno aprofundirà en les “morts que no importen”, aquelles que han estat esborrades dels relats oficials, des del franquisme fins a les dictadures llatinoamericanes, utilitzant la novel·la negra com una eina de reparació i justícia.
- Nous focus geogràfics: La participació d’autors com la coreana Hye-young Pyun o el marroquí Mohamed El Morabet permet al públic descobrir com s’interpreta el mal i el delicte en cultures amb codis morals i socials molt diferents dels occidentals.
- Hibridació de gèneres: S’exploraran les fronteres entre el noir i altres estils, com la fantasia (amb Elia Barceló), la crònica històrica (amb Luis García Jambrina o Xavier Theros) o el rigor de la divulgació científica aplicada a la criminologia (amb Paz Velasco).
- La ràbia com a motor narratiu: En taules com No hi ha pitjor fúria, autors de referència com Víctor del Árbol, Santiago Díaz i Mikel Santiago debatran sobre el paper de la venjança i el caos emocional com a motors que impulsen els personatges més memorables de la literatura actual.
Per estar al dia de tota l’actualitat cultural, visita la nostra secció de Cultura i Oci.
