Hi ha una forma de riquesa que rarament apareix en les estadístiques econòmiques. No es mesura en tones, contenidors o patents industrials, i tampoc no prové directament d’una fàbrica o d’un laboratori. No obstant això, viatja pel món, genera activitat econòmica, ocupació i identitat col·lectiva. Aquesta riquesa és el talent humà. A Catalunya, una de les seves expressions més visibles és el sistema de formació de futbolistes.
Quan s’analitza l’economia catalana solen destacar-se sectors com la indústria química, l’automoció, el comerç exterior o el turisme. Tots ells tenen un pes determinant en el teixit productiu del territori. Però existeix una altra indústria, menys visible, que també exporta talent al món: la xarxa de formació esportiva vinculada al futbol. Un sistema que comença en camps municipals, continua en clubs de barri i, en alguns casos, culmina en acadèmies d’elit que avui són referència internacional.
La Masia del FC Barcelona s’ha convertit en el símbol d’aquest model formatiu. Durant dècades ha desenvolupat futbolistes que van marcar una etapa en el futbol mundial. Jugadors com Lionel Messi, Xavi Hernández o Andrés Iniesta no només van conquerir títols; també van contribuir a consolidar una manera d’entendre el joc basada en la formació tècnica i la intel·ligència col·lectiva. Tanmateix, el talent futbolístico català no s’explica únicament des del Barça. Al darrere existeix un ecosistema esportiu molt més ampli.
Clubs com l’RCD Espanyol, el Gimnàstic de Tarragona, la UE Sant Andreu, el CE Europa o el CF Damm formen part d’una xarxa que treballa cada temporada en la formació de centenars de joves. Només una minoria arribarà al futbol professional, però l’impacte d’aquestes estructures és molt més extens. Al seu voltant es generen oportunitats laborals, activitat econòmica local i espais de socialització que tenen un paper important en molts barris i municipis.
Quan un jugador format a Catalunya signa amb un club estranger o és transferit a una altra lliga europea, es produeix una forma particular d’exportació de capital humà. Aquest procés genera ingressos per als clubs i permet sostenir una estructura professional que inclou entrenadors, preparadors físics, fisioterapeutes, personal mèdic, analistes i gestors esportius. El futbol base no només alimenta l’espectacle professional; també sosté una xarxa d’ocupació i coneixement especialitzat.
Diverses anàlisis del mercat de fitxatges mostren que el talent format a Catalunya també té un impacte econòmic directe. Només el futbol base del FC Barcelona ha generat prop de 96 milions d’euros en traspassos i clàusules vinculades a jugadors formats a La Masia en els últims dos anys. Si se sumen operacions d’altres clubs catalans i els drets de formació que reben les acadèmies quan els seus futbolistes es transfereixen internacionalment, l’ecosistema formatiu català supera els 100 milions d’euros anuals en exportació de talent futbolístic.
L’impacte social és igualment significatiu. En molts municipis, el club de futbol local representa un dels principals espais de trobada per a infants i adolescents. Allà es desenvolupen hàbits que influeixen en el creixement personal: disciplina, cooperació, responsabilitat i treball en equip. En una època marcada per l’augment del sedentarisme i del temps davant de les pantalles, l’esport continua sent una de les eines més eficaces per promoure estils de vida actius.
Aquest aspecte té una dimensió directa en la salut pública. La pràctica esportiva regular durant la infantesa i l’adolescència contribueix a prevenir problemes cardiovasculars, metabòlics i psicològics. Cada jove que incorpora l’esport a la seva rutina adquireix hàbits que el poden acompanyar durant toda la vida. Per aquest motiu, l’esport base s’ha d’entendre també com una inversió en benestar col·lectiu.
Sovint el focus mediàtic es concentra en el futbol professional, en els grans estadis i en els fitxatges d’alt valor econòmic. No obstant això, aquest espectacle internacional es recolza en una base molt més àmplia formada per milers de camps repartits per tot el territori. Hi treballen entrenadors, educadors i voluntaris que sostenen el desenvolupament quotidià de l’esport. Aquest teixit local és el que permet que, de forma periòdica, sorgeixin futbolistes capaços de competir en les principals lligues del món.
Quan un d’aquests jugadors arriba a l’elit internacional, la seva trajectòria també contribueix a la projecció exterior del territori on es va formar. L’origen d’aquests futbolistes se sol esmentar en retransmissions, entrevistes i anàlisis esportives, fet que converteix les acadèmies i els clubs locals en referències dins del mapa global del futbol formatiu. Aquesta visibilitat reforça el prestigi d’un model que combina tradició esportiva, coneixement tècnic i treball de base.
Per tot plegat, el futbol base mereix una atenció sostinguda tant des de l’àmbit institucional com des de la societat. Garantir instal·lacions adequades, donar suport als clubs formatius i promoure programes esportius en escoles i instituts forma part d’una política que beneficia el conjunt del territori. A nivell individual també hi ha un paper important: fer costat al club local, fomentar la pràctica esportiva entre els joves i reconèixer el valor educatiu de l’esport.
Catalunya ha construit durant dècades un model de formació futbolística que combina dimensió econòmica, impacte social i projecció internacional. Mantenir i enfortir aquest sistema significa preservar una estructura que genera talent, activitat i oportunitats per a milers de persones cada any.
Pedro Salgado
La innovació neix del contrast d’idees. Descobreix els articles de reflexió i les anàlisis profundes dels nostres especialistes a la secció d’Opinió.
